Carles Casals i Riba (Vila de Sants, 1852 – Bonastre, 1908)
El pare de Pau Casals inicià la seva trajectòria a la seva vila natal, on va rebre les primeres lliçons de música de la mà de la seva tieta Antònia, que tocava el piano. D’altra banda, la seva habilitat i coneixements de mecànica i música, el van portar a treballar en una fàbrica de reparació de pianos i, juntament amb el seu amic Pere Simó, – conegut com “Peret Barber” – que era guitarrista aficionat, formà un petit grup musical.
Fou el mateix Simó, el qual s’havia traslladat al Vendrell per exercir la seva professió com a barber qui va comunicar a Casals que l’orgue barroc de l’església necessitava ser reparat. Amb aquesta voluntat, Carles Casals va arribar al Vendrell però l’organista predecessor, Fernando Rubió, havia mort el 1872, així que Casals en fou el successor.
La seva tasca com a organista consistia en tocar el orgue tots els diumenges, festes i vots de poble però, a més, exercir com a mestre d’orgue de la parròquia, director de l’orquestra i de mestre de música i nota. El seu entusiasme per la música era tal que va aconseguir transmetre’l a la comunitat del Vendrell i causà gran influència en el desenvolupament de la vida artística del Vendrell.
Fou professor de piano i formà un quintet musical amb Evaristo Julivert Calbó, Pere Simó, Gil Boxadós i Joanet Vidal Socias. També donava classes de música i entre els seus alumnes hi havia els seus fills, Pau i Enric i també d’altres personalitats com Benvingut Socias o Bonaventura Dini.