Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 1899 – París, 1988)
Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis a l’escola municipal de Barcelona i treballà al taller de l’escultor Enric Casanovas i Roy. A partir de 1920, s’instal·la a França, primer a Toulouse per finalment arribar a París, l’any 1921. En aquesta primera estada, coneix a Pablo Picasso qui el va impulsar i el va orientar en la seva tasca d’escultor, li va comprar obres i qui esdevingué el primer i principal col·leccionista de l’artista barceloní.
Retorna a Barcelona l’any 1929 per l’organització d’una exposició individual a la Sala Parés i on hi romandrà durant deu anys fins al moment en què s’ha d’exiliar. A partir d’aquest moment, retorna a París a on continuarà treballant fins a la seva mort.
El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista. Va exposar individual i col·lectivament arreu del món: Londres, Nova York, Tòquio o Anvers , com també li han dedicat exposicions antològiques a ciutats com Madrid (1979), París (1980) o Barcelona (1983).
Va rebre diversos guardons i reconeixements durant els últims anys de la seva vida, com el Premi de l’Educació per la Pau, atorgat per la UNESCO l’any 1981; la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, l’any 1982 i la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona que va rebre l’any 1987. Un any després de rebre aquest últim guardó, el 25 de març de 1988 més concretament, Apel·les Fenosa mor a París als 89 anys.
La seva relació amb el Vendrell comença amb la compra, l’any 1958, de la casa del Portal del Pardo amb la seva esposa, Nicole. En ella, el matrimoni va muntar un taller al costat del jardí de la casa per tal de dur a terme les seves creacions. Aquesta casa d’estiueig esdevindrà seu de la Fundació Apel·les Fenosa a partir del 2002, on es conserva el fons personal de l’artista composat per escultures originals en terracota o guix sortides del taller de l’artista, així com una selecció de bronzes monumentals.