La riquesa cultural que ofereix el Vendrell és capaç de moure totes les cordes artístiques: música, art, literatura... Aquesta àmplia oferta cultural inclou la visita a tots els museus de la vila (Vil·la Casals, Casa nadiua de Pau Casals, Casa Museu Àngel Guimerà, Museu Deu, Fundació Apel·les Fenosa)
1845. Neix el 6 de maig, a Santa Cruz de Tenerife.
1854. El 10 de gener arriba a Barcelona amb la seva mare i el seu germà Juli. La família s’instal·la al Vendrell.
1854-1859. Estudis a l’escola vendrellenca del Sr. Cruzat. Inici de l’amistat amb Jaume Ramon i Vidales.
1859–1862. Estudis al Col·legi de Sant Antoni, dels pares escolapis, de Barcelona.
1865. Es fa amic de Pere Aldavert, Francesc Matheu i Francesc Ubach i Vinyeta.
1867. Possiblement és la data de la mort del seu germà Juli a les Canàries.
1869. Escriu els primers poemes.
1870. La família Guimerà es trasllada a Barcelona. Creació de La Gramalla, on publica es seu primer poema, El rei i el conseller.
1871. És un dels fundadors de la revista La Renaixensa.
1874. És nomenat director de La Renaixensa.
1875. Obté un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel seu poema Indíbil i Mandoni.
1876. Guanya la flor natural als Jocs Florals de Barcelona amb Cleòpatra.
1877. Obté la flor natural amb L’any mil, l’englantina amb El darrer plany d’en Claris i la viola amb Romiatge als Jocs Florals de Barcelona. És proclamat mestre en gai saber.
1879. Mor el seu pare, Agustí Guimerà. Estrena Gal·la Placídia (8 de maig), al Teatre Novetats.
1882. Contribueix a la creació del Centre Català amb Valentí Almirall i altres.
1883. Mor la seva mare, Margarita Jorge. Estrena de Judith de Welp (20 d’octubre), a Canet de Mar.
1884. S’instal·la a viure amb la família de Pere Aldavert. Judith de Welp és estrenada al Teatre Romea (22 de gener).
1885. Forma part de la Comissió que presenta el Memorial de Greuges al rei Alfons XII.
1886. Estrena El fill del rei (24 de març), al Teatre Novetats.
1887. Publica Poesies, amb pròleg de Josep Yxart i dibuixos de Josep Lluís Pellicer i Antoni Fabrés. Se separa del Centre Català i amb altres companys funda la Lliga de Catalunya.
1888. Estrena de Mar i cel (7 de febrer), al Teatre Romea.
1889. Presidència dels Jocs Florals de Barcelona. És elegit president de la Lliga de Catalunya.
1890. Estrena Rei monjo (15 de novembre) i La sala d’espera (2 de desembre), al Teatre Novetats.
1891. Estrena de la versió espanyola de Mar i cel (20 de novembre), al Teatro Español de Madrid.
1892. Participa a les Bases de Manresa. Estrena de La Baldirona (28 de març) i de L’ànima morta (14 de maig), al Teatre Novetats.
1893. Estrena d’En Pólvora (20 de maig), al Teatre Novetats.
1894. Estrena de Jesús de Natzaret (23 de febrer), al Teatre Novetats, i de Maria Rosa (24 de novembre), al Teatre Romea.
1895. És elegit president de l’Ateneu Barcelonès. El 30 de novembre hi llegeix el discurs inaugural en català. Estrena Les monges de Sant Aimant (24 d’abril), al Teatre Novetats.
1896. Estrena de La festa del blat (24 d’abril), al Teatre Romea, i de Terra baixa (30 de novembre), en versió espanyola, a Madrid. Edició de vint mil exemplars de La llengua catalana, discurs inaugural a l’Ateneu Barcelonès. Publica Mort d’en Jaume d’Urgell.
1897. Estrena de Terra baixa (8 de febrer), en versió original, a Tortosa. Enric Borràs representa Terra baixa (2 de maig), al Teatre Romea.
1898. Estrena de Mossèn Janot (18 de març), en versió espanyola, a Madrid, i en versió original, al Teatre Romea.
1899. Estrena de La farsa (13 de gener), al Teatre Romea.
1900. Estrena de La filla del mar (6 d’abril), al Teatre Romea.
1901. Estrena de la versió italiana d’Arran de terra (26 de març), al Teatre Novetats.
1902. Estrena de La pecadora (febrer-març) i d’Aigua que corre (18 de novembre), al Teatre Romea.
1903. Estrena de l’òpera Tiefland (15 de novembre), a Praga.
1904. Estrena d’El camí del sol (9 de febrer), al Teatre Romea. És nomenat per al Premi Nobel de Literatura.
1905. Estrena de la versió espanyola d’Andrònica (12 de gener) i de La Miralta (12 de desembre), a Madrid. Estrena de Sol, solet (17 d’abril), al Teatre Romea.
1906. Estrena de L’Eloi (27 de març), al Teatre Romea. Publica Cants a la Pàtria, dedicat a Pere Aldavert.
1907. Estrena de La santa espina (19 de gener), amb música d’Enric Morera, i de La resurrecció de Llàtzer (6 de març), dins dels Espectacles i Audicions Graner. Estrena de l’òpera La catalane, a París.
1908. Estrena de La reina vella (16 de gener), al Teatre Principal. Estrena de la versió espanyola de L’aranya (18 d’abril), al Teatro Español de Madrid. Estrena dels films Tierra baja i María Rosa, dirigits per Fructuós Gelabert.
1909. Homenatge nacional a la plaça de Catalunya (23 de maig).
1910. Estrena de Sainet trist (14 d’abril), al Teatre Romea.
1911. Estrena de La reina jove (15 d’abril), al Teatre Principal. És designat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Publica Glorioses, amb un pròleg de Joan Maragall.
1912. Estrena de Titaina, amb música d’Enric Morera, al Teatre del Liceu.
1913. Estrena del film Martha of the Lowlands. Estrena de l’òpera Gal·la Placídia, al Teatre del Liceu.
1914. Estrena del film La festa del blat.
1915. Estrena del film Maria Rosa, dirigit per Cecil B. De Mille.
1916. El govern francès li atorga la Creu de la Legió d’Honor.
1917. Estrena de Jesús que torna (febrer) i d’Indíbil i Mandoni (13 de desembre), al Teatre Novetats.
1918. Estrena d’Al cor de la nit (19 d’abril), al Teatre Romea. És elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
1919. Estrena de la versió espanyola de L’ànima és meva, al Teatro de la Princesa de Madrid.
1920. Estrena de L’ànima és meva (10 de febrer), al Teatre Novetats. Discurs als Jocs Florals de Barcelona. Publica Segon llibre de poesies, amb un pròleg de Lluís Via.
1921. Prohibició governamental d’estrenar Joan Dalla a Barcelona. Estrena d’Alta banca (9 de desembre), al Teatre Novetats.
1924. Mor el 18 de juliol al carrer de Petritxol.
Àngel Guimerà (1845-1924), fill de pare vendrellenc i de mare canària, va viure a la casa pairal dels Guimerà al Vendrell durant el s. XIX. En aquesta casa, va iniciar la seva activitat poètica, primer en castellà i, més tard, en català, per triomfar després en el món teatral com a dramaturg. Una de les seves principals obres fou Terra baixa.
Localització
Adreça: C/ Santa Anna, 10
Població: El Vendrell
Telèfon: 977 66 10 06 / 977 66 56 84
Correu:visitesmuseus@elvendrell.ne t
Horaris
Feiners i laborables:
15-9 / 30-6: 10-14 h / 17-19 h
1-7 / 14/9: 10-14 h / 18-20 h
Dissabtes: 11-14 h / 17-20 h
Diumenges i festius: 11-14 h
Tancat: dilluns, 1/1, 6/1, 24/6, 26/7, 24-25-26-30-31/12
La Casa Museu Àngel Guimerà és membre de l'associació Espais Escrits (www.espaisescrits.cat) - Xarxa de Patrimoni Literari Català (www.mapaliterari.cat).´
La Casa Museu Àngel Guimerà vol convertir-se en un centre de referència del dramaturg
La Casa Museu Àngel Guimerà va obrir de nou les portes al públic el 19 d’abril de 2015, cinc anys després del seu tancament. Durant aquest període es van dur a terme els treballs de restauració i museïtzació de la casa, que va reobrir amb la voluntat d’esdevenir un centre de referència de la vida i obra del dramaturg i poeta Àngel Guimerà.
El projecte, que es va començar a gestar l’any 2004, ha passat per un procés llarg marcat per la difícil conjuntura econòmica dels últims anys i que ha fet que, finalment, la Casa Museu obri al públic la planta baixa i la primera planta de l’edifici. Encara en queden dues més de tancades, que en el futur, i depenent dels recursos econòmics, podran servir per ampliar les dependències i acollir el Centre d’Estudis i Documentació Guimerà, un dels objectius principals del projecte.
Actualment no hi ha a Catalunya cap institució en què la personalitat del dramaturg Àngel Guimerà sigui explicada en totes les seves facetes i en la seva veritable dimensió. Tampoc hi ha cap espai al qual els estudiosos es puguin dirigir i en el qual es concentri la documentació del personatge. Per aquest motiu, tenint en compte que l'anterior casa museu no reunia les condicions per exercir aquesta funció, i vist l'estat de deteriorament de les parets interiors a causa de la humitat i de l'antiguitat de la casa, l'any 2004 es va encarregar un nou projecte a l'arquitecte Ricard Gili per rehabilitar tota la casa pairal dels Guimerà.
http://www. santigiro.cat/casamuseuangelguimera.html
La Casa Museu
La Casa Museu Àngel Guimerà, coneguda actualment com Cal Guimerà, era coneguda antigament amb el nom de Cal Ximet. Aquesta casa pairal de la família Guimerà, adquirida pel besavi del poeta i dramaturg l'any 1778, pertany a l'Ajuntament del Vendrell des del 1973, moment en què va ser cedida pels hereus d'Àngel Guimerà perquè fos oberta al públic.
Des de l'any 1989 la gestió del centre va a càrrec de l'Ajuntament del Vendrell. Cal recordar que el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar, l’any 2013, Bé cultural d’interès nacional la Casa Museu Àngel Guimerà, atès el llegat històric i artístic que Guimerà va aportar a la llengua i la cultura catalanes, un element imprescindible per entendre l’evolució de la història del país.
El projecte museogràfic
La remodelada Casa Museu permet ressituar la figura d’Àngel Guimerà en el lloc que li correspon. És un homenatge del Vendrell a Guimerà que s’inicia amb aquesta feina, i que tindrà com a colofó el futur Centre d’Estudis Guimerà.
Després d’un extens i rigorós treball d’investigació i documentació, la Casa Museu aporta dades fins ara desconegudes de la vida de l’escriptor i amplia informació, que es presenta al públic mitjançant recursos escrits i audiovisuals. A través del recorregut per les vuit sales de l’equipament, els visitants podEN aprofundir en la vessant biogràfica de l’autor i la seva formació i infantesa, i poden conèixer la vessant poètica de Guimerà, la seva participació activa en el catalanisme polític de final del segle xix, la seva aportació periodística i, evidentment, la creació teatral. Aquesta última té un pes molt important en l’equipament, ja que ocupa tota la planta baixa. Aquest espai posa un èmfasi especial en tres eixos: els seus començaments com a dramaturg i el pes decisiu de "Mar i cel"; l’aportació al realisme amb obres com "Maria Rosa", "La filla del mar", "En Pólvora" i, per últim, es presentarà un monogràfic especial dedicat a "Terra Baixa".
La Casa Museu també permet aprofundir en altres aspectes com els grans homenatges populars que va rebre el dramaturg, la seva relació amb el món de la música o bé les relacions amb actors i directors coetanis, com María Guerrero o José Echegaray.
Cal destacar la tasca que s’ha fet durant aquests anys de treball per estrènyer llaços amb institucions i entitats que poden aportar documentació i informació sobre Guimerà. Alguns dels fruits han estat l’acord marc signat amb la Biblioteca Nacional de Catalunya per a la digitalització de tot el fons Guimerà o bé un conveni amb l’Institut del Teatre de cessió del despatx original d’Àngel Guimerà, que es pot veure a la casa. També s’han mantingut col·laboracions amb l’Ateneu Barcelonès, amb el Teatre Nacional de Catalunya, amb la companyia teatral Dagoll Dagom o amb l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès per a la cessió de documentació.
La rehabilitació de la casa i la seva museïtzació han costat 1’8 milions d’euros, que han aportat els fons FEDER, l’Ajuntament del Vendrell, la Diputació de Tarragona, el Govern d'Espanya i la Generalirat de Catalunya.
Obra subvencionada per: FEDER, l’Ajuntament del Vendrell, la Diputació de Tarragona, el Govern d'Espanya i la Generalirat de Catalunya.
Projecte de comunicació vertical de la Casa Museu Àngel Guimerà:
Serveis Tècnics de l'Ajuntament del Vendrell: David Valls i Abel Menéndez
Contractista: ARTIFEX
Dramaturg i poeta (Sta. Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). A l'edat de vuit anys arribà al Vendrell i inicià la seva activitat poètica, primer en castellà i, més tard, sota el guiatge del seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales, en català. Al voltant de 1870 coneix l'ambient dels poetes i escriptors que reuneix el certamen anual dels Jocs Florals. Es traslladà a viure a Barcelona, formà part dels primers nuclis del catalanisme (La Jove Catalunya) i va escriure en els seus primers òrgans d'expressió (La Renaixensa). Com a poeta, va ser nomenat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals del 1877. Les seves obres teatrals més representatives són: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900).
La seva activitat literària va transcórrer paral·lelament al seu compromís catalanista. El 1892 participà en l'Assemblea de la Unió Catalanista, que configurà la reivindicació més precisa de la recuperació de les llibertats nacionals: les Bases de Manresa.
Àngel Guimerà esdevingué, en vida, un home-símbol. El poble català li va retre un multitudinari homenatge el dia 23 de maig de 1909 a la plaça de Catalunya de Barcelona. El seu funeral, tot i ésser prohibit, va convocar més de cinquanta mil persones que van voler acomiadar el pare del teatre català modern.