Joan Ramon i Soler (el Vendrell, 1851 – íd., 1900)
Llicenciat en Farmàcia l’any 1873 per la Universitat de Barcelona. Era cosí dels germans Ramon i Vidales, amb qui col·laborà molt estretament, especialment en el diari El Vendrellense. Els seus articles “El Vendrell Industrial” són fonamentals per entendre el teixit industrial vendrellenc. A més a més, exercí com a professor de retòrica i poètica durant els cursos 1881- 1886 a “Colegio de Vendrell”. Membre de la Unió Catalanista, va ser secretari de l’Agrupació Catalanista del Vendrell. Va mantenir una gran amistat amb el dramaturg Àngel Guimerà i va col·laborar com a corresponsal de La Renaixensa al Vendrell. Va ser secretari del Certamen Científic Literari al Vendrell (1887), en què Àngel Guimerà va ser president.
Va ser un gran dinamitzador cultural, ja que va participar en nombroses vetllades literàries. Com a poeta té una producció molt extensa i la seva temàtica és molt diversa. Publicà el primer llibre al Vendrell, Quadros del natural (1889). Va participar en nombrosos certàmens literaris, especialment de tema humorístic, com el de la Societat l’Aranya. Arran del seu viatge a l’Exposició Universal de París del 1889, va aplegar les cartes que anava enviant amb el nom d’ Impressions parisines. La vila li va dedicar un homenatge l’any 1903.