Anna Serra Benavent (Calafell, 1932 – el Vendrell, 2005)
L’Anna Serra Benavent va néixer el 1932 a Calafell. El 1951 es van traslladar al Vendrell, i va anar a fer d’operària en una fàbrica metal·lúrgica, a més a més, va començar a treballar en favor de la comunitat, una tasca que continuaria sense descans al llarg de tota la seva vida.
Es va casar el 1956 amb l’Enric López Fuentes, que deu anys abans havia fundat els Dansaires del Penedès. Van tenir quatre fills.
L’Anna va treballar de valent per tirar endavant la família: va fer classes a l’Acadèmia Almi i al parvulari de l’Acadèmia Guimerà, fundada pel seu germà; va cosir, va brodar i va confeccionar vestits de pell. Amb més de 60 anys, encara s’encarregava de les activitats dels pàrvuls de l’escola Àngel Guimerà en horari extraescolar.
En el seu afany de treballar pels altres, va acceptar formar part, com a independent, de les llistes del PSC en les eleccions municipals de 1983. Durant quatre anys va ser regidora de Cultura, Sanitat i Joventut, i va crear el departament de Serveis Socials, que no existia. La seva activitat durant aquell període va ser incessant. Entre moltes altres fites, va fundar el Centre de Planificació Familiar, el Taller d’Art, els tallers de brodats i puntes de coixí, el Consell de la Joventut, l’Esplai Xaloc... Va organitzar un homenatge a l’escultor Apel·les Fenosa que, tot i tenir la residència estiuenca al Vendrell, era força desconegut entre els vilatans. Va ajudar a recuperar alguns balls populars que s’havien perdut, com els Gegants i els Nans o els Armats. Va lluitar tenaçment per aconseguir un hospital per al Vendrell i una residència digna per als avis de l’Hospital-asil. El Centre de dia, inaugurat l’any 2007, porta el seu nom com a reconeixement del seu esforç en favor de la gent gran.
Fora de l’Ajuntament, la tasca de l’Anna fou sempre incansable. Va lluitar amb perseverança per aconseguir l’obertura d’un centre de formació professional al municipi (l’actual institut Andreu Nin). Dins de Càritas, va formar el grup de Drogodependències i Presons, per ajudar les famílies afectades, i va batallar perquè les persones amb discapacitat física poguessin gaudir de més qualitat de vida, amb les seves reivindicacions canalitzades a través de l’Associació Joan Sànchez.
La seva vocació pedagògica la va empènyer també a col·laborar activament en molts projectes innovadors, com l’escola Iota, la fundació de l’Escola d’Estiu del Penedès el 1978, al costat de la Marta Mata; el Concurs Literari Sant Jordi, el Festival de Teatre Infantil i Juvenil o la lectura de contes als nens a la Biblioteca i a les escoles.
Era membre activa de l’Institut d’Estudis Penedesencs, del grup ecologista GEVEN, del Grup de dones Rosa dels Vents i de la Plataforma per la Pau. Havia col·laborat en la creació del moviment escolta al Vendrell els anys cinquanta, i va reprendre aquesta activitat com a membre de l’Agrupament Escolta Tant Com Puc l’any 1997. Va lluitar durant anys contra l’especulació immobiliària institucional perquè el Sanatori de Sant Joan de Déu fos recuperat per a ús públic.
El 1996, la vila del Vendrell li va atorgar la primera edició del Premi Teresina Martorell en agraïment per la seva tasca social. Ella no ho acabava d’entendre: “Però si jo només he fet coses senzilles”, va manifestar.
Entremig de tanta dedicació, l’Anna Serra tingué sempre un espai per a la cultura popular. De jove havia cantat al Cor-Orfeó, havia ballat amb l’Esbart dansaire i amb el Ball de Bastons, i havia participat en la majoria de manifestacions culturals de l’època. Arran del seu matrimoni amb l’Enric López, la seva vida també es va veure envoltada de sardanes. Des del 1988 fins al 2002, va ser la presidenta del Foment Sardanista Vendrellenc (fundat el 1973).
Va procurar en tot moment convertir les sardanes en una manifestació popular i va dinamitzar la vida sardanista a la vila. El Foment organitzava –i organitza- les Ballades d’Estiu, l’Aplec del juny, la portada de la Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan, entre altres actes. El 1989 va iniciar de manera regular els cursets de sardanes a les escoles. Cal destacar la col·laboració directa que van oferir en aquests cursets dos sardanistes veterans com l’Enric i el Maxi López, que van aportar la seva experiència a la formació infantil, de forma altruista. El Foment també feia un programa setmanal a Ràdio el Vendrell per difondre la sardana.
A partir del 1996, amb l’Anna al capdavant, el Foment va començar a treballar per aconseguir que el Vendrell fos Ciutat Pubilla. Aquesta fita es va assolir el 2002.
El mateix any 2002, el president de la Generalitat va lliurar a Enric López i Anna Serra el Premi a la Dedicació, dins del Dia de la Sardana.
L’Anna Serra patia una greu malaltia, amb la qual va conviure més de 10 anys. Malgrat tot, mai no va defallir i sempre va animar els que l’envoltaven a tirar endavant i a lluitar en favor de la pau, de la cultura, de la llibertat, de la solidaritat i de la justícia. L’octubre del 2005, morí, pocs mesos després de la mort del seu marit.