Teresina Martorell i Fons (el Vendrell, 1890 - 1984)
L'11 de novembre de 1890 naixia al Vendrell Teresina Martorell i Fons, filla de Pau Martorell i Julivert i de Carme Fons i Marquès. Era la segona de tres germans. Es va criar en una casa on es valorava molt l’educació i la cultura. El seu pare exercia de boter, i els va tocar viure les circumstàncies històriques de la guerra de Cuba i, en conseqüència, el perjudici a la indústria botera a la vila. Després del daltabaix econòmic, Teresina es posà a treballar de modista. Fou als voltants de l'any 1916 quan va decidir estudiar per mestra, primer ho va fer al Vendrell, amb la professora Annita Guimerà i, posteriorment, a Tarragona. Va treballar d’educadora al Vendrell des de l’any 1921 fins al 1973, quan es retirà, a l’edat de 83 anys. Va morir a la vila el 8 d'abril de 1984, als 94 anys.
Teresina Martorell sortí preparada de la carrera de mestra de tal manera que, afegint-hi el seu caràcter de fermesa, tenacitat, acció i sentit positiu de la vida, va fer que el seu treball fos avançat al seu temps, aplicant els últims avenços dels corrents educatius d’Europa en aquells moments. Començà a exercir l'any 1921 i a la seva escola, unitària, hi anaven alumnes del Vendrell i de la comarca. Abans de la Guerra Civil, era l'únic lloc on s'estudiava batxillerat. La senyora Teresina, com se la coneixia, tenia una dedicació plena a la docència; l'any 1932 feia també classes de gramàtica catalana a la secció cultural de la Lira Vendrellenca. Durant el conflicte va integrar-se al CENU (Comitè de l'Escola Nova Unificada), ja que l'escola particular va ser suprimida, i va impartir classes a l'antic edifici dels Germans Carmelites “ els Hermanos". Després, tornà a exercir a la seva escola al carrer Major. Al Col·legi Martorell s’hi feia primària, batxillerat i comerç, la qual cosa va permetre preparar a molts i moltes alumnes per seguir estudis universitaris.
Durant els 52 anys de docència, va viure èpoques molt diferents, tant políticament com social i econòmica. Va haver d'adaptar-se a diferents maneres d'ensenyar i va formar-se contínuament. Se la considera formadora de formadores, ja que va ensenyar a la majoria de mestres dels anys cinquanta i seixanta del municipi. D’ella es recorda el seu tarannà democràtic i de tolerància, el saber transmetre laboriositat, esforç i exigència personal i, a més a més, sentit del deure, solidaritat, companyonia, prudència, amor i respecte. Gràcies a la seva dedicació un nombre important de dones del Vendrell i de la comarca van tenir l’oportunitat de poder exercir una professió, principalment la de mestra, i assolir independència econòmica. Per això se la considera una lluitadora per la igualtat.
Per aquest motiu, l’any 1996, s’instituí el Premi Teresina Martorell, amb l’objectiu de recuperar i d’inscriure la memòria de les dones en la història de la vila del Vendrell. S’atorga a una dona que hagi destacat en qualsevol àmbit de la vida vendrellenca.
Com a reconeixement a la seva tasca docent es posà el seu nom a una escola de la vila, però uns anys després es va canviar.