ramon ramonPeriodista i escriptor (El Vendrell, 1857-1916). Va ser un autor molt complet que va destacar en tres camps: periodisme, poesia i teatre.
El 1892 va fundar, juntament amb el seu germà Jaume Ramon i Vidales, el setmanari local El Vendrellense. A partir del 1906 va dirigir el periòdic El Baix Penedès, fins poc abans de la seva mort. La majoria de la seva producció poètica és de caire satíric o festiu. Com a autor teatral, retratava costums vilatans i posava en escena retalls de la vida quotidiana.
pau casalsVioloncel·lista i defensor de la pau (El Vendrell, 1876 - Puerto Rico, 1973). Compositor, director d'orquestra i, sobretot, violoncel·lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, a Madrid, Brussel·les i París, ciutats on pogué estudiar gràcies a la protecció del comte de Morphy, a qui l’havia recomanat Albéniz. A part de les seves activitats com a solista, també cal remarcar la seva dedicació a la música de cambra, l’exponent més alt de la qual fou el trio constituït amb J.Thibaut i A.Cortot. Entre altres iniciatives seves, destaquen les fundacions, a Barcelona, de l’Orquestra Pau Casals (1920-39) i de l’Associació Obrera de Concerts (1926-39). La seva vida experimentà un canvi important arran de la Guerra Civil de 1936-39 i de la Segona Guerra Mundial (1939-45): exiliat voluntàriament a Prada (Conflent), el seu silenci només fou trencat amb els festivals de Prada (1950-66) i, des del 1960, amb la difusió per tot el món, com a missatge de pau, de l’oratori El Pessebre, amb text de Joan Alavedra. Posteriorment, residí a Puerto Rico, on fundà el Festival Casals, a partir del 1957. El 1971 fou estrenat el seu Himne a la Pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides), amb text de W.H. Auden. L’any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.
Pep JaiPagès i polític (El Vendrell, 1917-1989). Fins als 13 anys assistí a l'escola dels "Hermanos Carmelitas". Després va ajudar el seu pare a les tasques del camp i a les nits anava a classes d'esperanto, on conegué Andreu Nin. Allí fou on es va desvetllar el sentiment polític de Pep Jai.

Pep Jai va destacar per la defensa de la llibertat, per l'aportació en la recuperació de la democràcia i per la lluita a favor de la terra i de la pagesia.

Va ser un dels fundadors d'Unió de Pagesos, el 1977 va ser elegit diputat del PSC al Parlament de l'Estat i, més tard, senador.

El 1986, el Vendrell li va retre un homenatge emotiu i multitudinari, en el qual se li concedí l'Escut d'Or de la Vila.

Josep Aixalà i CasellasNotable publicista i escriptor-cronista de fets vilatans (El Vendrell, 1860 - L'Havana, 1944). Nascut al carrer Nou, a "Ca l'Omellons", de molt jovenet s’embarcà cap a l’illa de Cuba, on arribà a posseir una sòlida posició social.
Al “Diario de la Marina”, i sota l’epígraf “Divagacions d’un espanyol”, escrivia articles que relacionaven fets internacionals amb coses vendrellenques que recordava.

També va publicar articles al setmanari El Baix Penedès, els quals van ser recollits en diversos llibres: Hores Vagaroses (1928, reeditat el 1983), Pensant en la Vila (1929), La Font de la Menya (1930), L’aigua de Santa Tecla (1933) i Del Vendrell a l’Havana (malmès pels successos del 1936).

A l’Havana va publicar en català: La propietat d’una obra artística (1913), Parlament del Centenari de la S.B. de Naturals de Catalunya (1940); i en castellà: Cromos de antaño (1937) i Siluetas femeninas (1942).

andreunin.jpg
Polític i escriptor (El Vendrell, 1892- Madrid, 1937). Estudià Magisteri a Tarragona i a Barcelona. Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i a diverses escoles dels ateneus obrers. S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE (1913-19), bé que s’anà apropant més i més a l’anarcosindicalisme. Defensà activament les directrius de la revolució russa. Va viure a Moscou, on participà activament en la Internacional Sindical Roja. La seva actuació en la plataforma de l’Oposició Comunista el situà en una posició incòmoda des del 1925, i fou expulsat de l’URSS a mitjan 1930. Instal·lat a Barcelona, milità en l’Oposició Comunista Espanyola. A l’inici de la Guerra Civil ocupà la secretaria política del Partit Obrer d’Unificació Marxista. Membre del Consell d’Economia de Catalunya, fou nomenat titular de Justícia i Dret del Consell de la Generalitat de Catalunya (setembre-desembre del 1936). La creixent animadversió entre els partits d'esquerra el portaren a una dèbil posició política, que afavorí l’activitat dels serveis de contraespionatge soviètics, que l’assassinaren. Entre les seves obres destaquen Les anarchistes et le mouvement syndical (1924), Les dictadures dels nostres dies (1930), El proletariado español ante la revolución (1931) i Els moviments d’emancipació nacional (1935).
facebook_48twitter_48