Casa nadiua Pau Casals

 

Informació, concertació i reserva de visites:
Coordinació de Museus
La Rambla, 24
Tel.: 977 18 13 88 
C/e: visitesmuseus@elvendrell.net

Casa nadiua Pau Casals
C/ Santa Anna, 4
Tel. 977 18 18 19
C/e: casapaucasals@elvendrell.net

DISCURS DE LES NACIONS UNIDES (1971)

Al llarg de la seva vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació d’El cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU (24 D’OCTUBRE DE 1971)

“Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

»A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps –segle XI– van reunir-se a Toluges, avui França, per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això, les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. [...]

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: ‘pau, pau, pau’, i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble: Catalunya.”

 

"Afortunadament, durant els meus viatges per tants països estrangers (...) mai no he abandonat l'infant del Vendrell"

 

Pau Casals i Defilló, considerat el millor violoncel·lista de tots els temps i lluitador incansable per la Pau, va néixer el 29 de desembre de 1876 a la vila del Vendrell.
La casa nadiua de Pau Casals conserva l'ambient d'una casa de finals del segle XIX d'una família molt humil. És un edifici alt, estret, amb balcons, de dues plantes.
A la planta baixa de la casa es pot seguir tota la infantesa de Pau Casals relacionada amb la vila a través de fotografies i de dos instruments molt significatius que van marcar l'inici de la carrera del Mestre.

 

Pau CasalsPau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i ha estat reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.

Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic i organista de la parròquia del Vendrell, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid.

Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel.

Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.

A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable per la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.

Pau Casals va morir l’any 1973, amb noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen al cementiri del Vendrell.

©2019 Ajuntament del Vendrell