Nicole Fenosa (París 1926-2012)
Nicole Fenosa ha mort avui, 13 de novembre de 2012, a París, als 86 anys d'edat.
El seu nom ha estat lligat de ben jove al de l'escultor Apel·les Fenosa. Es van conèixer al París de la postguerra i es van casar l'any 1947. La seva vida abans de Fenosa havia estat complexa, amb una infantesa a la regió del Jura on va aprendre a estimar la natura i a enfortir el seu caràcter, fortalesa que la va fer resistir els anys de la recuperació de la immediata postguerra. Nicole va ser el gran suport de l'escultor Fenosa. Va posar ordre a la seva vida i a la seva obra i va mantenir viva la seva memòria després de la seva mort, amb la confecció del catàleg raonat de l'obra escultòrica i dels dibuixos, la creació de la Fundació Apel·les Fenosa al Vendrell, i les donacions constants d'obres i especialment de la Casa del Portal del Pardo de la capital del Baix Penedès, que el matrimoni va comprar l'any 1957, i va esdevenir un centre de reunió d´intel·lectuals internacionals d'alta qualificació i sensibilitat.
Més enllà d'aquesta vinculació amb Apel·les Fenosa, Nicole tenia un esperit artístic que a poc a poc va anar desvetllant-se, i que signava com a Nicole Florensa, com un homenatge al cognom matern de Fenosa. S'inicià amb l'escultura, que el poeta Henri Michaux apreciava amb entusiasme, però dos escultors era una projecte massa proper per créixer a l'ombra de Fenosa. Josep Granyer, fidel amic de Fenosa, va animar-la a gravar. Estudià les tècniques a l'Acadèmia de la Grande-Chaumière i va ser definitivament Maria Helena Vieira da Silva, veïna del taller del barri parisenc de Montparnasse, qui va encoratjar-la definitivament. Els seus gravats son exquisits. Primer va executar burins, i més tard va descobrir la "manera negra" que representava paisatges parisencs i de l'entorn vendrellenc, que s´estampaven als tallers de Lacourière-Frélaut a Montmartre, els mateixos que estampaven l'obra de Picasso. Els seus gravats il·lustraren llibres de bibliòfil com A Catalan Cookery Book, amb Irving Davis, editat l'any 1969, o Le Portal ( Warren Editions, Londres 1970).
A més de l'obra gravada, que ha estat exposada a la Real Acadèmia de San Fernando de Madrid, Nicole Fenosa pintava una delicioses aquarel·les plenes d'una sensibilitat oriental, representant racons perduts de la geografia catalana que descobria a les incursions que el matrimoni Fenosa feia acompanyats de Joan Perucho o Joan Gili. Les seves aquarel·les reprodueixen per damunt de tot la Casa del Portal del Pardo del Vendrell, amb el seu blauet particular, i el seu jardí de llimoners, oliveres i la palmera que el presideix, amb una calma i sensibilitat es desprenen d'aquestes obres que realitzava en la intimitat i que només darrerament han estat exposades públicament.
Una tercera vocació va ser la de fotògrafa. El col·leccionista i amic Jacques Guérin va regalar-li una primera càmera fotogràfica que li va permetre reproduir el procés de treball del món fenosià, i retratar molts dels seus amics en situacions íntimes, com Tristan Tzara a les platges catalanes, o Jean Cocteau i Jean Marais, però a poc a poc la fotografia va anar derivant vers una aproximació sensible al món que l'envoltava, la Catalunya dels anys cinquanta i París vist sota la seva òptica.
Sense el seu impuls i coratge, l'obra de Fenosa no ens hauria estat llegada amb la mateixa consideració ni estat. Va lliurar-se a ella amb cos i ànima, i, generosament la va lliurar a Catalunya, a la Catalunya que el seu marit li va fer estimar i viure amb intensitat.
Foto de Nicole amb Apel·les Fenosa