pau casalsVioloncel·lista i defensor de la pau (El Vendrell, 1876 - Puerto Rico, 1973). Compositor, director d'orquestra i, sobretot, violoncel·lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, a Madrid, Brussel·les i París, ciutats on pogué estudiar gràcies a la protecció del comte de Morphy, a qui l’havia recomanat Albéniz. A part de les seves activitats com a solista, també cal remarcar la seva dedicació a la música de cambra, l’exponent més alt de la qual fou el trio constituït amb J.Thibaut i A.Cortot. Entre altres iniciatives seves, destaquen les fundacions, a Barcelona, de l’Orquestra Pau Casals (1920-39) i de l’Associació Obrera de Concerts (1926-39). La seva vida experimentà un canvi important arran de la Guerra Civil de 1936-39 i de la Segona Guerra Mundial (1939-45): exiliat voluntàriament a Prada (Conflent), el seu silenci només fou trencat amb els festivals de Prada (1950-66) i, des del 1960, amb la difusió per tot el món, com a missatge de pau, de l’oratori El Pessebre, amb text de Joan Alavedra. Posteriorment, residí a Puerto Rico, on fundà el Festival Casals, a partir del 1957. El 1971 fou estrenat el seu Himne a la Pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides), amb text de W.H. Auden. L’any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.
facebook_48twitter_48