apel·les fenosaEscultor (Barcelona, 1899 - París, 1988). Estudià amb Enric Casanovas. En la seva primera estada a París (1921-1929)va rebre el suport de Picasso, que el va impulsar i el va orientar en la seva tasca d'escultor. El 1925, exposà per primer cop a París i el 1930 a Barcelona. Acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la vida artística parisenca, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya. El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista. Va exposar individualment i col·lectiva també a Londres, Nova York, Tòquio, Anvers, Madrid, etc. Hom li dedicà diverses exposicions antològiques: Madrid (1979), París (1980) i Barcelona (1983). Conreà el retrat i a França féu diversos monuments (el d’Oradour-sur-Glane, 1945), o obres com l’Esfinx, emblema del Conseil Constitutionnel, a París (1973). També és autor del baix relleu Sant Jordi, del Centre d’Estudis Catalans de París (1977) i del Monument a Pau Casals de Barcelona (1982).

La seva relació amb el Vendrell ve donada pels seus estiueigs a la Casa del Portal del Pardo juntament amb la seva esposa Nicole, a partir de 1958.