andreunin.jpg
Polític i escriptor (El Vendrell, 1892- Madrid, 1937). Estudià Magisteri a Tarragona i a Barcelona. Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i a diverses escoles dels ateneus obrers. S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE (1913-19), bé que s’anà apropant més i més a l’anarcosindicalisme. Defensà activament les directrius de la revolució russa. Va viure a Moscou, on participà activament en la Internacional Sindical Roja. La seva actuació en la plataforma de l’Oposició Comunista el situà en una posició incòmoda des del 1925, i fou expulsat de l’URSS a mitjan 1930. Instal·lat a Barcelona, milità en l’Oposició Comunista Espanyola. A l’inici de la Guerra Civil ocupà la secretaria política del Partit Obrer d’Unificació Marxista. Membre del Consell d’Economia de Catalunya, fou nomenat titular de Justícia i Dret del Consell de la Generalitat de Catalunya (setembre-desembre del 1936). La creixent animadversió entre els partits d'esquerra el portaren a una dèbil posició política, que afavorí l’activitat dels serveis de contraespionatge soviètics, que l’assassinaren. Entre les seves obres destaquen Les anarchistes et le mouvement syndical (1924), Les dictadures dels nostres dies (1930), El proletariado español ante la revolución (1931) i Els moviments d’emancipació nacional (1935).