Seu electrònica
 

El Museu Arqueològic del Vendrell conserva gran part del passat arqueològic de la comarca del Baix Penedès i mostra les característiques més importants dels principals períodes de la prehistòria, el món ibèric i l’època romana.

Gran part del fons material que hi ha al Museu prové de donacions d’aficionats a l’arqueologia que, des dels anys cinquanta fins als setanta del segle passat, van anar recollint en diferents indrets de la comarca. D’aquesta manera, van anar engrandint el fons que conservaven en un magatzem particular, fins que, a causa de la quantitat de material, ja no n’hi cabia més. Aleshores van demanar a l’Ajuntament del Vendrell que els cedís un local com a museu, i l’any 1966 ja van poder inaugurar el primer Museu Arqueològic del Vendrell, a la Casa del Portal del Pardo. Posteriorment, es va traslladar a la planta baixa de Cal Guimerà, on es va inaugurar l’any 1993.  

Tancat des de l’any 2010, actualment l’Ajuntament està estudiant un nou emplaçament per a aquest equipament cultural.


Els principals jaciments que es troben representats en el fons del Museu són:

Cova del Garrofet (Querol, Alt Camp)

01En aquesta cova s’hi va trobar ceràmica amb cronologia que va des del calcolític fins al segle II-I aC, passant per l’edat del bronze i l’època ibèrica. Posteriorment, en el mateix indret també s’hi ha trobat una cullera d’època romana i ceràmica medieval.

Dels materials que cal destacar hi ha fragments de paret de kàlathos (atuells en forma de barret de copa) ibèric pintat, ceràmiques comunes ibèriques pintades, àmfores, ceràmiques sigil·lades i ceràmica grisa medieval. Una de les peces més emblemàtiques, a part de dues petites urnes, és una petita destral votiva de sílex (ritual). 

  Cova de la Vallmajor (Albinyana, Baix Penedès)

02Podria ser datada més o menys entre el calcolític (2200-1800 aC) i l’edat del ferro – ibèric ple (450-200 aC). Era probablement una cova sepulcral o d’habitatge. D’aquesta cova es conserva una gran quantitat de fragments de ceràmica feta a mà, de tot tipus i decorada amb diverses tècniques: amb incisions fetes amb les ungles, acanalada, raspallada, polida i quasi brillant, de l’anomenada de cordons (impressions fetes amb les empremtes dels dits), etc. La majoria pertanyen a l’edat del bronze mitjà i final.

També hi destaquen, per la seva importància:
- un petit fragment de ceràmica campaniforme
- un braçalet en forma de cinta i una punta de fletxa
- gran quantitat d’instruments de sílex, entre els quals gratadors, burins, perforadors, fulles...
- molins de mà
- destrals de basalt
- braçal d’arquer fet de pedra porosa (servia perquè no fregués la corda de l’arc al braç. És típic de la civilització del vas campaniforme)
- botons piramidals i objectes diversos d’ornamentació
- punyals
- punxons
- una punta de fletxa

Tomoví (Albinyana, Baix Penedès)

03Es tracta d’una probable vil·la d’època romana, que pot ser datada entre el segle I aC i el segle II dC. D’aquest jaciment cal destacar-ne una antefixa, que servia per decorar les façanes, principalment la part de la teulada, que representa el bust d’una dona, i una sèrie de tegulae (teules) amb la marca del ceramista (T. PAETI).

 

La necròpolis de Can Canyís (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)

04Va ser excavada als anys seixanta i va aportar el material més interessant i important que es conserva al Museu. Es tracta d’una gran quantitat de material d’ornament: penjolls, braçalets, cadenetes, una joia zoomòrfica i sivelles de cinturó, tot de bronze, i de moltes armes de ferro com espases, soliferreums, ganivets, etc. El més espectacular, però, és l’aixovar d’un suposat “guerrer” amb espasa de ferro, soliferreum, ganivets, una sivella de cinturó, un suposat casc i dues gamberes de bronze, que són de les més ben conservades i senceres que s’han trobat al litoral català, a més de quinze escarabeus  i escaraboids. També cal destacar tres tipus d’urnes cineràries, on es conservaven les restes calcinades dels cadàvers, una amb la tapadora corresponent, i diverses fusaioles, que són petites peces arrodonides de teler. Per acabar, cal esmentar la troballa de vuit disquets de plata sobredaurada, de paret molt fina, que probablement formaven part d’un altra peça o eren una mena de fíbules més evolucionades.

Can Cerdanyès, també conegut com la Devesa o el Cortell (el Vendrell, Baix Penedès)

05És un jaciment iberoromà de caire agrícola, datat entre la segona meitat del segle II aC i el segle I dC, on les diferents sitges documentades testimonien que la producció cerealista hi va tenir un paper força important. És un assentament amb bones possibilitats d’explotació i intercanvi comercial, articulat a l’entorn d’un eix viari que devia comunicar l’interior amb la costa, i molt proper a un altre que devia discórrer de forma paral·lela a la línia del mar, coincidint amb el posterior traçat de la via Augusta.

Les troballes del jaciment corresponen a estructures de murs, paviments i algunes sitges que havien patit una profunda alteració provocada pels treballs agrícoles i l’erosió del terreny, per la qual cosa una part va ser enderrocada i l’altra soterrada de manera reversible.

Es va trobar una gran quantitat de material d’època ibèrica i romana, com ara:
- ceràmica ibèrica: tenalles, plats, olles, càlats decorats amb pintura i àmfores.
- ceràmica d’època romana: vaixella de taula, de cuina i àmfores.
- elements de pedra: pondus (peces de teler), molins de mà i un fragment d’un rellotge de sol.
- vidre: ungüentaris i una fitxa de joc.
- metalls: alguna moneda, claus, claus de portes, una agulla de cosir, etc.
- os: agulles i un stylus (per escriure).

La Creu de Coma-ruga (el Vendrell, Baix Penedès)

Aquest jaciment va ser excavat l’any 2005, però ja es coneixia per l’abundant ceràmica romana (campaniana, sigil·lada africana, sud-gàl·lica…) que es trobava a la superfície des de feia molts anys i que es conserva al Museu. Actualment, està cobert de manera reversible per a la seguretat del jaciment.

Mas d’en Gual (el Vendrell, Baix Penedès)

06És un modest assentament típic d’un lloc pla especialitzat en activitats productives i artesanals. En aquest lloc hi ha dos elements característics d’aquestes funcions: sitges d'emmagatzematge de l'excedent cerealístic i forns, i altres estructures relacionades amb les activitats metal·lúrgiques.

L’excavació d’aquest indret va tenir com a resultat la troballa d'una peça sens dubte excepcional: una terracota púnica que s'insereix en el model de les anomenades màscares grotesques. Es tracta d'un tipus de màscara que és ben coneguda entre els models dels principals nuclis púnics mediterranis com Eivissa, Cadis, Mozia, colònies de Sardenya i, sobretot, Cartago. La màscara ha estat datada cap al 200 aC, la qual cosa ens porta a manifestar que és la peça de major importància més antiga que en aquests moments s’ha trobat al municipi del Vendrell.

Altres peces interessants d’aquest jaciment que es conserven al Museu són dues pedres de molí atribuïdes a l’època ibèrica, encara que amb dubtes, i un molí de rotació gairebé sencer. També cal esmentar una gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna i d’àmfores ibèriques i itàliques.

 

Webcam El Vendrell
Webcam Plaça Nova
Webcam Plaça Nova
facebook_48twitter_48