Dues rellevants obres de Beethoven i Schubert interpretaran el Trio Kandinsky el proper diumenge 30 d’octubre, a les 12 h, a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. El Trio Kandinsky, format per la violoncel·lista Amparo Lacruz, pel violinista Corrado Bolsi, i pel pianista Emili Brugalla, és resident a l’Auditori Pau Casals des de l’any 2007. Durant aquests anys de residència han fet un important treball, no només d’interpretació d’obres clàssiques i contempòranies per a trio, amb estrenes, sinó també una important tasca pedagògica amb joves i estudiants de música. D’aquesta manera han aconseguit captar l’atenció del públic fent que assisteixi periòdicament als seus concerts.
El programa que presenten, i que és comentat per ells mateixos durant el concert, comprèn a la primera part el Trio op. 70, de L. van Beethoven, trio per a violoncel, violí i piano.
A la segona part interpretaran el Trio op. 100, de F. Schubert. El mateix Trio Kandinsky diu d’aquestes obres:
Només vint anys separen els dos trios, el trio Ghost de Beethoven, composat l’any 1808, i el Trio en mi bemoll de Schubert, composat l’any 1827. Es tracta de dues obres mestres i cabdals dins del repertori clàssic i romàntic de trio amb piano, d’una gran complexitat compositiva i una gran riquesa emocional.
El trio Ghost de Beethoven, o Trio dels esperits, va ser escrit l’any de l’estada a Heiligengstadt, en el moment en què Beethoven comença a prendre consciència de la seva sordesa i escriu el cèlebre testament espiritual. El Trio op. 100 de Schubert està escrit l’any abans de la mort del compositor, i l’any en què morí Beethoven; està ple de la profunditat i la grandesa de l’artista davant de la mort que s’apropa. En cert sentit, com en les darreres sonates i quartets del compositor vienès, també esdevé un “testament”.
Schubert compondrà en la seva darrera època, sota l’ombra artística de Beethoven. Influenciat per l’esperit del gran mestre, s’hi sentirà deutor en el tractament de la forma musical, del rigor harmònic i de l’ímpetu dramàtic. No obstant això, en Schubert s’escola una melangia, una tristesa que ja no pertanyen a l’esfera de Beethoven. L’harmonia s’escapa de sobte per camins cromàtics i per paisatges insòlits que ja anuncien la dissolució de la tonalitat i l’angst(anhel, inquietud) dels compositors romàntics posteriors inclosos els de la Segona Escola de Viena, com per exemple Schonberg i Berg.
El nom de Ghost és donat al Trio op. 70 núm. 1 perquè segons Czerny el segon moviment recorda el fantasma de Hamlet en Shakespeare. De fet, les dades revelen que Beethoven treballava en la idea d’una opera basada en Macbeth i en el trio apareixen elements d’aquesta òpera, sobretot en el segon moviment.
El Trio op. 100 de Schubert va ser la darrera obra que va sentir el compositor. La partitura va ser editada a Leipzig i Schubert va cobrar la quantitat irrisòria de trenta florins per l’edició. La obra conté temes i melodies recurrents que apareixen en els diversos moviments. Malgrat que la tonalitat és major, està impregnada de tragèdia i desolació, i a moments, instants dolços de pau en els quals flueix la melodia infinita i reparadora , tan propera a la cançó popular. Es coneguda la frase de Schubert que deia: “És possible, tanmateix, que existeixi una melodia alegre…!”
L’ obra és de proporcions grandioses i conté desenvolupaments temàtics que la converteixen en una mena de poema simfònic de gran lirisme. Citem a Brigitte Massin que diu d’aquesta obra: “Aquí, en aquesta última mutació del dolor en amor, la victòria de l’amor és irreversible. És el triomf de la tendresa heroica!”