El violoncel, l'instrument musical que Pau Casals va popularitzar, és el protagonista del concert de divendres vinent, 3 de juny, a les deu de la nit, a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
El concert, que organitzen conjuntament la Fundació Pau Casals i el Patronat Municipal Auditori Pau Casals, anirà a càrrec dels becaris de la Fundació Pau Casals, en el qual es presentarà el jove violoncel·lista Moisés Lee, que actuarà junt amb l'Orquestra Camerata XXI.
El concert té com objectiu principal mostrar el valor dels becaris, que cada dos anys reben el suport de la Fundació Pau Casals; becaris que han passat unes justes proves de selecció.
Moisés Lee, nascut a Barcelona, va començar a tocar el piano als quatre anys, i als set inicià l'aprenentatge de violoncel amb el professor Lluís Cedó. Més endavant es va traslladar a Madrid, on va rebre classes de Catherine G. Lang i Michal Dmochowski. Als disset anys va rebre el títol superior al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid (Á. García Jermann), i després va estudiar durant dos anys amb els mestres Kazimierz Michalik i M. Dmochowski, becat per la Fundación Caixa Galicia i, més endavant, va continuar amb el mestre Daniel Veis a Praga. Ha actuat en nombroses sales de concerts, com les de l'Auditorio Nacional de Madrid, al Teatro Real, al Círculo de Bellas Artes de Madrid, a la Sala Martinu a Praga o amb la Filharmònica Nacional a Varsòvia, entre d'altres. També ha fet enregistraments per diferents emissores de ràdio, de solista i en conjunts de cambra. Ha col•laborat amb el grup de música contemporània Plural Ensemble i ha actuat sota la direcció de Fabián Panisello i Wolfgang Lischke.
Actualment, i gràcies a la beca de la Fundació Pau Casals, continua els seus estudis de màster amb el professor Mikael Ericsson a l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga.
L'obra que Moisés Lee interpretarà, junt amb l'Orquestra Camerata XXI que dirigeix Tobias Gossmann, és Concert per a violoncel i orquestra, núm. 2 en Re M de Joseph Haydn. El concert es completarà amb la Polca de la Suite Txeca, Op. 39 d'A. Dvorak, i amb la Simfonia núm. 4 "Italiana" de F. Mendelssohn.