L’Obra Social “la Caixa” exhibeix al Museu Deu del Vendrell una selecció dels 100 cartells creats el 2001 amb motiu del centenari de la mort de l’artista, que recull les visions de Mariscal, Beeke, Scher i Tanaka, entre altres.
Apassionat pel món del cartell, Toulouse-Lautrec (1864-1901) va rebre encàrrecs de la majoria de cabarets parisencs. El primer cartell el va fer el 1891 per al Moulin Rouge. Des d’aleshores, i sempre sota la influència de l’estampa japonesa, es va consagrar a la litografia i va desenvolupar un estil molt personal en el qual també destaca la importància que va adquirir la tipografia en els seus dissenys.

Malgrat que la seva carrera es va truncar a causa d’una mort prematura, va revolucionar el llenguatge del cartell i va aconseguir un renom internacional. Va influir en artistes com Beggarstaffs Brothers, Will Bradley, Ramon Casas i Adrià Gual, i els seus cartells van ser apreciats pel públic parisenc. Amb motiu del centenari de la seva mort, el Club des Partenaires du Musée Toulouse-Lautrec d’Albi (França) va fer una crida el 2001 per homenatjar el genial artista. Sota la direcció d’Anthon Beeke, van convocar-se cent dels millors dissenyadors gràfics del món.

El resultat són 100 cartells en què es fa palesa l’empremta de Toulouse-Lautrec. Una sèrie completa forma part de la Col·lecció d’Obra Gràfica de la Fundació “la Caixa”, de la qual ara s’exhibeix una selecció de seixanta cartells al Vendrell. Sota el títol “Dissenyadors per a un mite. Homenatge a Toulouse-Lautrec”, la mostra reuneix les visions de Javier Mariscal, Anthon Beeke, Paula Scher i Ikko Tanaka, entre altres. L'exposició, patrocinada per l’Obra Social “la Caixa” amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell, es podrà visitar al Museu Deu (plaça Nova, 6), del 15 d’abril a l’11 de maig de 2010.

La mostra està dividida en dos àmbits. En el primer, hi trobem els cartells contemporanis que fan referència a la suggeridora personalitat de l’artista i a tota la iconografia que l’envolta. Barret fort negre, bastó i les nombroses aparences sota les quals Toulouse-Lautrec es va deixar fotografiar han servit com a font d’inspiració als dissenyadors gràfics en el seu homenatge a aquest artista. A continuació, trobem els cartells que es basen en el món de l’espectacle i la nit parisenca, dels quals Toulouse-Lautrec va ser un excel·lent cronista. Aquestes seixanta obres gràfiques s’exhibeixen al costat de fotografies de l’artista i reproduccions dels seus cartells que serveixen de context a les creacions dels dissenyadors contemporanis, atès que els han servit de referència.
Així mateix, l’exposició reflecteix les diverses tendències contemporànies del disseny gràfic, ja que aplega obres d’artistes tan dispars com Javier Mariscal, Isidro Ferrer, Anthon Beeke, Paula Scher, Seymour Chwast, Ikko Tanaka i Alan Fletcher, entre altres. Cadascú aporta la seva visió personal de la figura i de l’obra d’un artista imprescindible per entendre l’evolució de l’art no només en el segle xix, sinó també en el xx.

La influència japonesa
Tot i que al llarg de la seva vida només va fer una trentena de cartells, va revolucionar el llenguatge del disseny gràfic i va impactar de manera decisiva en el desenvolupament posterior d’aquest. Aportà al cartellisme colors plans i la perspectiva de l’estampa japonesa, introduint l’espectador com a personatge de l’escena. També va emprar la tipografia, que va posar en relació amb les il·lustracions d’una forma sorprenentment rica i imaginativa.
Si la seva influència va ser enorme en els circuits artístics, els seus cartells tampoc van passar desapercebuts per al gran públic. Ja en la seva època, Thadée Natanson, un dels fundadors de la revista Revue Blanch, assenyalà que els cartells de Toulouse-Lautrec brillaven als carrers de París. Cent anys després de la seva mort, l’artista segueix sent per a molts creadors contemporanis un exemple de llibertat intel·lectual. No en va són molts els dissenyadors actuals que se’n senten els hereus més directes. L’exposició “Dissenyadors per a un mite. Homenatge a Toulouse-Lautrec” n’és un bon exemple.



©2019 Ajuntament del Vendrell